La maduresa d'un pintor

De jove, quan les coses no m’anaven de dret, perdia els papers. Pensava que no havia après res, que era un fracassat, que mai no aconseguiria el que cobejava des de petit. Amb els anys he descobert que, si no pinto avui, ja ho faré demà, o demà passat, o l’altre. I també que tot serveix per omplir el sac del qual, tard o d’hora, acabaran sortint els quadres: un poema, una melodia, un paisatge, una conversa... Més l’esforç, és clar. D’aprendre, de no rendir-se, d’estar a l’aguait, d’esperar el moment oportú. Ja ho deia aquell professor: “Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa”.

Eduard Márquez, La decisió de Brandes.